
ENTREVISTA A DAVID FERNÁNDEZ,
MEMBRE DEL MOVIMENT OKUPA
“per transformar el món cal transformar primer la vida quotidiana...”
David Fernàndez és l’autor del llibre Cròniques del 6 de l’editorial. Aquest relat tracta sobre el desallotjament del Cinema Princesa el 26 d’octubre de 1996 i els posteriors fets relacionats. L’autor participa del moviment okupa des de fa molts anys tot i que no l’exerceix. Va assistir a la Facultat Blanquerna per parlar d’aquests i molts altres aspectos relacionats amb el moviment okupa.
-Creus que la gent que aprofita l’excusa okupa per passar-s’ho bé embruta les intencions del moviment okupa real?
-No, són coses molt diferents. Però aquests casos sempre hi han estat. Cal diferenciar entre el moviment sociopolític dels okupas i la desobediència. Cal tenir clara l’ètica dels grups okupas. Inclús alguna vegada s’ha fet fora a algú per no cumplir-ho.
- A Holanda l’administració dóna suport al moviment okupa i hi ha una llei que estableix que si una casa està deshabitada durant un any és legal ocupar-la. Relacionant-ho amb les declaracion d’Imma Mayol, creus que es podria aplicar a Catalunya?
-Jo crec que és una utopia per la classe política que tenim. L’estructura de l’Ajuntament de Barcelona s’ha convertit en un monstre per nosaltres i es molt complicat relacionar-se amb ell. A més ara, Jordi Hereu ha declarat la guerra a la okupació, amb la intenció de canviar el codi civil català per poder desallotjar els okupas amb 48 hores. Això és la pena de mort pel nostre moviment.
-A Sabadell l’ajuntament va intentar negociar amb cases okupades el seu traspàs a canvi de locals. Que n’opines?
-Jo crec que no ha avançat això. A Terrassa també hi va haver intents i tampoc va funcionar.
-Però quan hi va haver el desallotjament de Can Ricard l’Ajuntament també va prometre buscar un espai alternatiu per oferir a la gent d’allà...
-Això són focs d’artifici. Queda molt bé com a discurs i més en el moment adequat. L’únic espai per fer circ a Barcelona era Can Ricard i amb això el que van aconseguir va ser una altre disputa. El discurs queda molt bé però sempre hi ha una doble màniga en tot...
-El moviment okupa diu que vol canviar el món per fer-ne un de millor, però que té a veure això amb ocupar cases abandonades?
-Volem denunciar l’especulació que està vivint aquest país de forma masiva. Per transformar el món cal transformar primer la vida quotidiana i nosaltres volem que tothom se n’adoni del que està passant. No hi ha dret que hi hagi cases sense fer-se servir a tot Barcelona.
-Què entén el moviment okupa per propietat privada?
-Nosaltres no volem que hi hagi propietat privada, som partidaris de que tot és de tothom. Només okupem cases que estan abandonades i que no es fan servir.
-Però aquestes cases sempre són d’algú... siguin d’algun particular o de l’ajuntament...
-Si no la fan servir és perque no la volen per res i nosaltres estem en contra de que hi hagi cases sense fer-se servir. Si ningú l’utilitza tenim dret a viure-hi nosaltres.
3 comentarios:
Por qué no le preguntaste si vería bien que le "tomaran prestado" su coche o su bici , aparcados en la calle, si en ese momento no los utiliza ??.
Tots hauriem de ser okupes! ja està bé de que ens tractin com a esclaus i dedicar tota la nostra vida a pagar una hipotèca per a que només visquin bé els quatre empresaris que estan a sobre! Si la gent deixés de seguir-lis el joc a les grans empreses contructores i especuladores, no tindrien més remei que baixar els preus i no existiria el problema de la vivenda.
Del que no hi ha dret és que només visquin bé quatre a costa de l' esforç i els diners dels demés i que ens hagin menjat el cap per a que caiguem a la seva trampa social: la hipoteca.
P.D. No sóc okupa, pero tal i com van les coses, no em queda una altra alternativa que plentejar-m'ho...
Publicar un comentario en la entrada