lunes 14 de mayo de 2007



ENTREVISTA A DAVID FERNÁNDEZ,
MEMBRE DEL MOVIMENT OKUPA

“per transformar el món cal transformar primer la vida quotidiana...”

David Fernàndez és l’autor del llibre Cròniques del 6 de l’editorial. Aquest relat tracta sobre el desallotjament del Cinema Princesa el 26 d’octubre de 1996 i els posteriors fets relacionats. L’autor participa del moviment okupa des de fa molts anys tot i que no l’exerceix. Va assistir a la Facultat Blanquerna per parlar d’aquests i molts altres aspectos relacionats amb el moviment okupa.


-Creus que la gent que aprofita l’excusa okupa per passar-s’ho bé embruta les intencions del moviment okupa real?
-No, són coses molt diferents. Però aquests casos sempre hi han estat. Cal diferenciar entre el moviment sociopolític dels okupas i la desobediència. Cal tenir clara l’ètica dels grups okupas. Inclús alguna vegada s’ha fet fora a algú per no cumplir-ho.

- A Holanda l’administració dóna suport al moviment okupa i hi ha una llei que estableix que si una casa està deshabitada durant un any és legal ocupar-la. Relacionant-ho amb les declaracion d’Imma Mayol, creus que es podria aplicar a Catalunya?
-Jo crec que és una utopia per la classe política que tenim. L’estructura de l’Ajuntament de Barcelona s’ha convertit en un monstre per nosaltres i es molt complicat relacionar-se amb ell. A més ara, Jordi Hereu ha declarat la guerra a la okupació, amb la intenció de canviar el codi civil català per poder desallotjar els okupas amb 48 hores. Això és la pena de mort pel nostre moviment.


-A Sabadell l’ajuntament va intentar negociar amb cases okupades el seu traspàs a canvi de locals. Que n’opines?
-Jo crec que no ha avançat això. A Terrassa també hi va haver intents i tampoc va funcionar.
-Però quan hi va haver el desallotjament de Can Ricard l’Ajuntament també va prometre buscar un espai alternatiu per oferir a la gent d’allà...
-Això són focs d’artifici. Queda molt bé com a discurs i més en el moment adequat. L’únic espai per fer circ a Barcelona era Can Ricard i amb això el que van aconseguir va ser una altre disputa. El discurs queda molt bé però sempre hi ha una doble màniga en tot...

-El moviment okupa diu que vol canviar el món per fer-ne un de millor, però que té a veure això amb ocupar cases abandonades?
-Volem denunciar l’especulació que està vivint aquest país de forma masiva. Per transformar el món cal transformar primer la vida quotidiana i nosaltres volem que tothom se n’adoni del que està passant. No hi ha dret que hi hagi cases sense fer-se servir a tot Barcelona.

-Què entén el moviment okupa per propietat privada?
-Nosaltres no volem que hi hagi propietat privada, som partidaris de que tot és de tothom. Només okupem cases que estan abandonades i que no es fan servir.
-Però aquestes cases sempre són d’algú... siguin d’algun particular o de l’ajuntament...
-Si no la fan servir és perque no la volen per res i nosaltres estem en contra de que hi hagi cases sense fer-se servir. Si ningú l’utilitza tenim dret a viure-hi nosaltres.

3 comentarios:

Dj Kako dijo...

Por qué no le preguntaste si vería bien que le "tomaran prestado" su coche o su bici , aparcados en la calle, si en ese momento no los utiliza ??.

Carla Giacometti dijo...
El autor ha eliminado esta entrada.
Montserratti dijo...

Tots hauriem de ser okupes! ja està bé de que ens tractin com a esclaus i dedicar tota la nostra vida a pagar una hipotèca per a que només visquin bé els quatre empresaris que estan a sobre! Si la gent deixés de seguir-lis el joc a les grans empreses contructores i especuladores, no tindrien més remei que baixar els preus i no existiria el problema de la vivenda.
Del que no hi ha dret és que només visquin bé quatre a costa de l' esforç i els diners dels demés i que ens hagin menjat el cap per a que caiguem a la seva trampa social: la hipoteca.

P.D. No sóc okupa, pero tal i com van les coses, no em queda una altra alternativa que plentejar-m'ho...