Propostes verdes
Iniciativa per Catalunya-Verds propasa el 50% d’habitatge social a les noves promocions

El programa electoral d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) proposa que els nous conjunts d’habitatges que es facin a Barcelona tinguin un 50% de pisos socials.
Aquesta és la proposta electoral més destacada del seu programa presentat per la candidata a alcaldesa de Barcelona, Imma Mayol.
La coalició es presenta amb el lema “D’esquerres i ecologista per sistema”. Mayol es mostra il·lusionada i confiada davant els pròxims comicis municipals i assegura que el seu partit és una força que està en creixement constant.

El Consell Nacional de la formació ha aprovat les quinze prioritats que té la coalició per encarar les municipals. En un acte celebrat a Sant Feliu de Guíxols, el president del partit Joan Saura, va declarar que “ICV es consolidarà com una força que creix més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona i que està creixent al conjunt de Catalunya”.
D’entre aquestes prioritats destaquen algunes com la voluntat de fer protagonistes als ajuntaments en la lluita contra l’exclusió social i el dret a l’habitatge. El partit actuarà per aconseguir que es generi nou sòl i nous barris on hi hagi sectors amb percentatges pròxims als 50% d’habitatge social. A més a més, volen dur la cultura a tot arreu creant sales d’exposicions per a les poblacions de més de 15.000 habitants, biblioteques en les que tinguin més de 3.000, i servei d’arxiu en aquells indrets amb més de 5.000 habitants.
Hi ha propostes innovadores però el partit no deixa de banda el seu carácter ecologista proposant també ajuntaments verds que lluitin pel canvi climàtic i la reducció de l’ús del vehicle privat a les ciutats. A Barcelona la coalició continua ferma en la voluntat de declarar la major part de la ciutat Zona 30 (velocitat màxima de 30km/h).
Per aconseguir això, vetllaran per la continuació de la xarxa de metro, tramvia i ferrocarril i la connexió dels autobusos amb les estacions de RENFE i FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). D’aquesta manera es volen impulsar els conceptes de
carsharing i carpooling (cotxe i itineraris compartits) per evitar-ne l’ús innecesari i reduir la contaminació.

Entrevista a Sylvia Alberich, poetessa de Sant Cugat

"Oh Valldoreix, per les teves esplanades
m'he sentit com si fós presa de les teves entornades"

Sylvia Alberich va nèixer a Barcelona el 1940. Viu a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), en una acollidora caseta amb jardí i unes impressionants vistes a Collserola, on el seu contacte constant amb la natura l’ajuda a relaxar-se i a escriure.
Des de fa cinc anys, quan li va ser diagnosticat un alzheimer al seu marit, la Sra. Alberich ha reduït molt les estones dedicades a escriure però ja té recopilades poesies per publicar dos llibres.
La poetessa, molt activa, vital i positiva ha viscut una vida molt lligada a l’art i a la comunicació. A més d’escriure poesia, ha estat traductora de cinema en català, col.laboradora en diverses ràdios (Catalunya Ràdio, Ràdio Sant Cugat,...) i una gran amant de la música.
Del seu llibre publicat l’any 1992, Poemes inèdits, el poema “La Pau” va ser premiat a la Fira de les Idees per la Pau, celebrat l’any 1986.
La seva poesia ha estat definida en alguna ocasió com captivadora per la seva senzillesa i tendresa i deixa veure una dona sensible, amant de la natura i de la vida quotidiana i dedicada plenament a la poesia i a la seva família.

-A quina edat va començar a escriure poemes?
-Mira, des dels tres anys i mig començava a recitar, pero cap a l’any 1982 em van publicar el primer llibre. No et pensis que sóc una gran poeta, perquè quan miro els grans autors que sempre m’han entusiasmat com Maragall, Josep Carner, l’Espriu i l’Alcover... Però l’important és que jo sempre he gaudit llegint, i de tant en tant m’agafava el rampell d’escriure, ja que els poetes tenim la necessitat imperiosa de traspuar tot el que sentim.
-Hi ha algun antecedent d’escriptors a la seva familia?
-No, ningú. Els meus fills tampoc ho han continuat, jo sóc l’única. Això sí, a tota la familia ens agrada molt tot el que és art. A mi m’encanta tot això, fins i tot vaig fer doblatge al català amb el Joaquim Díaz, en l’època en que el Joan Granados era el director de TV3.
-Ha publicat algún llibre?
-Doncs sí, va ser l’any 1982 que van publicar aquest, Poemes Inèdits de Sylvia Aymerich, que el va presentar el Baltasar Porcel a l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Sant Cugat. Ara ja fa temps que no publico i tampoc en tinc gaires ganes. El meu marit pateix una atrofia cerebral, alzheimer, i ara només em ve de gust estar amb ell i preocupar-me per ell. De tant en tant m’encarreguen algun recital però són pocs els que faig.
-Té algun autor amb el que s’identifiqui o que cregui que la seva poesia s’hi assembla?
-No en tinc cap en especial, però bé, tots els que us he dit abans m’han “segellat” com jo dic, han sigut una inspiració.
-Quan escriu, en que s’inspira?
-Tot depèn. Hi va haver una vegada que vaig anar a un homenatge a l’Espriu, i aquella mateixa nit tot em venia amb poesia. Vaig passar varies nits aixecant-me del llit per escriure, tenia por que l’endemà ja no em sortís amb les mateixes paraules.
Però realment, quan estic molt trista o molt feliç és quan més inspirada estic, i quan passo un moment equilibrat ja no és el mateix. Sembla que tingui la necessitat d’expressar els sentiments.
La natura i, Menorca sobretot, també m’inspiren molt,

De vegada marxa lenta, el vaixell ves a la mar
i la meva ploma expressa un minut d’eternitat

-Quins són els temes dels que escriu?
-De tot, tant escric del futbol com d’un dia de sol, d’intimitats o d’Argentona. És tot molt variat. Dels coloms també he escrit alguna cosa:

Al jardí de casa meva tinc un colomar
un dia van fer un niu i van criar
la porta jo els hi deixo oberta
mig salvatges s’alcen al vol
i se’n van pels vancatges buscant el sol
cercant l’espai i el llibre revolt

-Sobre Sant Cugat o Valldoreix ha escrit alguna cosa?
-I tant, en tinc un de Valldoreix que és molt maco, escolteu:

Oh Valldoreix, per les teves esplanades
m’he sentit com si fós presa de les teves entornades
Ets un poble prou petit, al Vallès situat
ets pintoresc i molt grat, al costat de Sant Cugat (...)

L’historiador que tenim aquí a Valldoreix em va dir una vegada que el meu poema no era verídic, perque parlava de l’oreig, el vent que rega el poble, i em va dir que és l’ordi, no l’oreig. Però a mi m’és igual, és el que sempre he pensat i el que sempre s’ha dit, que el poble es deia així perque era una vall regada per l’oreig.
-De tots els poemes que ha escrit, quin és el que li agrada més?
-Hi ha alguns que m’han identificat molt, un d’ells és Què és la vida? O Cloenda, però a mi tots m’agraden. En el moment que els estàs escrivint et penses que és el millor, però el millor és sempre el que has d’escriure encara. Vaig fer un poema molt maco pel meu marit, voleu que us el llegeixi?

EL MEU ESPÓS
Manel, mira’m, sóc jo,
la teva Sylvia, la teva dona
Vull que em recordis
que recordis els moments que em compartit junts
Els dies i les hores de quan em vas conéixer
quan em vas començar a estimar
per ser la teva companya i amiga
la teva dona per ara i sempre
Perque recordis a tota hora el que vaig ésser, sóc i seré
T’estimo, t’he estimat sempre
i junts continuarem recordant tots dos
No estàs sol, estic aquí al teu costat
per caminar junts lluitant, i fer-te recordar
Com aquell dia del nostre casament
com després que van passar vint-i-cinc anys sense adonar-se
i celebrar les nostre noces d’argent
Ara anem camí de les d’or,
ja són quaranta-i-un anys casats,
quaranta-i-un anys de vida i d’amor
Amb dos fills meravellosos,
unes nores estupendes,
i els nostres néts que són el nostre tresor (...)

-Quan escriu, té algun racó especial on li agradi fer-ho?
-Aquí, en el meu escriptori. També a fora m’agrada molt, al jardí. Tinc vistes al Tibidabo i al Montmany, és un situació fantàstica, hi ha un silenci sepulcral. Puc sentir els ocellets, per aixó tinc molta cosa escrita de la natura.
-Té alguna cosa més per publicar?
-Sí, tinc un conjunt de poemes pendent de publicar fa molt temps. Però amb tot el que ha passat amb el meu marit no tinc temps per reunions ni per revisar els escrits. Si a ell no li hagués passat això ja estarien publicats fa temps, a més m’han facilitat molt el camí per poder-ho fer. Si fós per mi no caldria revisar els poemes, jo no ho faig mai. M’agrada que quedin tal com surten i no tinc pretensions. Si hagués de publicar-ho en un lloc important potser si que m’hi miraria més.
-Quan signa els seus poemes, utilitza el seu nom o un pseudònim?
-No,no, signo amb el meu nom. Al principi quan començava a escriure, la Mercedes Diogena pintora de Sant Cugat, m’havia demanat algun cop que utilitzés el nom de Silvania, però no ho vull, jo sóc jo i m’agrada tenir el meu propi nom. La única cosa que mantinc, encara que en català no s’utilitzi, és la “y” del meu nom (Sylvia).

ÁFRICAS
Bru Rovira

Áfricas es el libro de reportajes que escribió el periodista tras largos viajes por el continente. En él nos cuenta las penurias que pasó la población durante y después de la Guerra Fría.
Uno de los reportajes, titulado Atomic Music. Una gira por Sudán, relata uno de sus viajes en el que acompañó a un grupo musical ugandés durante una gira organizada por la Organización Mundial de la Salud (OMS). Con esta campaña pretendían la movilización a favor de la vacunación contra la polio y la prevención del sida.
En este relato el periodista quiere reflejar la alegría del grupo a pesar de la desastrosa situación que asolaba el país y el afán por hacer llegar su música a todo el mundo. Los Atomic Music creían en ello y transmitían fuerza a través de sus canciones.
El autor habla durante su libro de infinidad de personajes que fue encontrando durante sus estancias en el continente. Entre ellos destaca Beatrice, una chica ruandesa residente en Bruselas con la que mantiene una relación de amistad. Durante largos períodos el periodista se carteó con la chica tutsi con la que vemos comparte infinidad de cosas. Los dos parecen sentirse solos y hay una conexión entre ellos, se entienden mutuamente. Dentro de la confusión en la que viven inmersos, parece que han encontrado el uno en el otro alguien con quien hablar y compartir sus alegrías y frustraciones.
Otra de las personas que se cruza en el camino de Rovira, es la antropóloga Clea Koff, que estuvo en Ruanda en 1996 trabajando para el Tribunal Penal Internacional como forense.
A su vez, también nos habla del famoso reportero Kapuscinsky por el que muestra gran admiración por su trabajo. Parece ser que Rovira lo toma como ejemplo y se inspira en la cantidad de reportajes de guerra que hizo. El periodista polaco escribió sobre guerras y las consecuencias que tenían sobre la población, es por eso que al principio del libro vemos escritas unas palabras suyas.
Por último, cabe destacar la alusión que hace Bru Rovira al periodista José Martí i Gómez y a su grito de guerra: “una nueva ciudad, una nueva aventura, siempre en busca de la noticia...”
Con ella se nos intenta hacer ver el trabajo de los reporteros, que, buscando la noticia sobre la cual poder escribir, descubren infinidad de historias ocultas mucho más interesantes sobre las que hablar.

CAMPANYES EFECTIVES

Jordi Guillot i Jordi Frias parlen a la Facultat Blanquerna sobre l’èxit de les campanyes electorals d’ICV


Jordi Guillot, secretari general d’Iniciativa per Catalunya-Verds i Jordi Frias, publicitari de Imagina Comunicació han ofert una conferència a la facultat Blanquerna per donar a conéixer l’èxit de les campanyes electorals del partit.
ICV treballa amb l’agència Imagina Comunicació des de fa quatre anys i junts han creat eslogans com “D’esquerres i ecologista de debó”. Aquest en concret s’ha convertit avui dia en una frase representativa per al partit.
Segons explica Frias, al principi de treballar amb la coalició es van trobar amb un partit desubicat. “La gent no sabia on col·locar ICV, i ells volien diferenciar-se del Partit Socialista de Catalunya i explicar qui eren”. El més important que havien d’aconseguir era crear una bona imatge de marca i potenciar la seva influència mediàtica amb missatges contundents.

És per això que per la campanya que es va crear ara fa quatres anys amb motiu de les eleccions municipals, es va estudiar molt el què i el com fer-ho. Van escollir una fotografia d‘Imma Mayol en que sortia somrient, sense maquillatge i amb els peus descalços. Pretenien donar un aspecte natural i proper de la candidata però van ser criticats per alguns sectors. En aquest cas el lema de la campanya va ser “No és el mateix dir que ets ecologista, que ser ecologista”. Tal i com explica Frias, la intenció era donar a conéixer la nova imatge del partit, més segur i amb unes conviccions més fermes.

Jordi Guillot, secretari general d’ICV, considera molt positives les campanyes fetes fins ara. Gràcies a elles, ara tothom sap qui són els verds i els veuen com un grup en alça. Amb els anys van adquirint més experiencia i intenten resoldre el seu punt feble: per alguns partits de dreta són una força que atura el país degut al seu esquerranisme.
Amb els nous eslògans que estan creant van en busca del vot popular, principalment dels joves que viuen a les barriades, declara Guillot.
Fins fa pocs anys Iniciativa per Catalunya-Verds era un partit força desconegut, però gràcies a l’esforç, la dedicació i a campanyes electorals amb força, avancen dia a dia per aconseguir els seus objectius.

Imma Mayol lluita per una situació social millor
Entre les seves propostes per a les eleccions municipals del mes de maig destaquen la regulació de l’habitatge protegit i la lluita pel canvi climàtic

Per a les pròximes eleccions municipals del mes de maig es presenta l’actual tercera tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Imma Mayol.
Entre els seus propòsits de cara a l’alcaldia, Mayol creu que el més important és augmentar l’habitatge protegit i lluitar pel canvi climàtic. El passat 24 de març va acusar als governs de CiU i PP de ser els responsables dels problemes d’accés a l’habitatge. Segon ella, han deixat l’habitatge en mans del mercat enlloc d’ocupar-se’n ells mateixos com a govern. És per això, que l’aspirant a alcalde ha fet públic que el seu programa electoral (tot i que fins el dia 28 encara no estarà tancat del tot) es basarà majoritàriament en la regulació del dret a la vivenda.
Iniciativa per Catalunya Verds lluita pels drets de la població però no sempre tenen el recolzament de tothom. En els últims dies diverses seus d’ICV repartides per tot Catalunya han patit atacs de violència per part de joves feixistes. És per això que des del partit han condemnat qualsevol tipus de violència i exigeixen que s’aturin els atacs.

Iniciativa per Catalunya Verds és una agrupació política d’esquerres i ecologista procedent del PSUC. En els seus inicis es deia IC, però va ser l’any 1999 amb la celebració de la cinquena assemblea nacional realitzada a Barcelona, que passà a dir-se ICV per reafirmar el seu caràcter ecologista.

Com a valors principals del partit destaquen l’ecosocialisme i l’ecopacifisme. Segons la seva pròpia definició, ICV és una coalició que lluita per la llibertat dels homes i les dones, en un àmbit d’esquerres i en un planeta habitable.
Els colors que simbolitzen el partit són el vermell, el verd (ecologisme) i morat (antiglobalització i feminisme).

A cada capital de Catalunya hi ha una organització. La de Barcelona està situada al carrer Ciutat número 7, prop de la plaça Sant Jaume.Té una estètica senzilla, i des del carrer no es pot veure a primera vista que allà dins es troba ICV. Segons Robert Rius, membre del grup, en aquest centre hi treballen al voltant de 50 persones. Cadascuna d’elles té una feina a realitzar, però no tots es dediquen a temes de política. La seu funciona com una empresa qualsevol. En ella hi ha polítics electes (preparats per presentar-se a eleccions) o polítics que simplement gestionen i organitzen el partit de del darrere.
Hi ha aproximadament 3300 militants associats a ICV. També n’hi ha de dos tipus, els militants simples o els adherits. Els primers tenen el dret d’estar informats de tot allò relacionat amb el partit, i els segons fan aportacions econòmiques voluntàries a més de tenir un carnet que els identifica. Els adherits fan la funció d’accionistes del partit, ja que pren part en les decisions d’aquest.

A la pregunta sobre si les passades declaracions que va fer la Imma Mayol respecte el seu posicionament a favor del moviment okupa els seran favorables de cara a les eleccions o no, Robert Rius respon que no ho sap ben bé. “Les declaracions de la Imma no sempre corresponen amb la opinió d’Iniciativa. A vegades es fa més soroll d’aquestes coses des de fora que no pas des de dins del propi partit”.
Els membres d’ICV són conscients que serà difícil guanyar les municipals amb majoria absoluta, per això, en el cas que haguessin de compartir govern, els agradaria tornar a reeditar el tripartit. “Però això es una decisió que no es pren fins que no hi ha resultats”, declara Robert Rius.
Fins el dia 27 de maig no es sabrà si els proposits de la Imma Mayol tenen una bona resposta o no, fins al moment caldrà anar seguint les seves iniciatives.