QUE CORRI EL WHISKY!
El consum d’alcohol entre els joves augmenta de manera alarmant

Divendres passat va sortir publicada a La Vanguardia una crònica de Joan de Sagarra en que descrivia la cita que havia tingut amb l’alcaldable Jordi Portabella. Sorprenia el fet que, tal i com descriu Sagarra, el candidat va beure dos JB amb cola i després va agafar el cotxe per acompanyar-lo a casa. Sent Portabella un polític, com és possible que begui alcohol i després condueixi?. Per moltes campanyes publicitàries, controls d’alcoholemia o retirades de punts que es facin, si no són els polítics els primers a donar exemple no aconseguirem res.

Efectes sobre les persones
El consum d’alcohol augmenta dia a dia sobretot entre els sectors joves de la població. Tot i així, segons el propietari del bar de nit Bizarre (Terrassa), Xavier Latorre, és la gent al voltant dels trenta la que consumeix més alcohol. “Els nois joves no tenen diners per consumir tant i, o van a llocs amb preus economics, o fan botellón”. Al Bizarre, (aforament de 75 persones) s’arriben a servir unes 300 copes per nit. És fàcil calcular la mitjana per persona.

Anna Palmero (27 anys) és clienta habitual i segons ella “l’alcohol desinhibeix i et canvia el grau de percepció, és per això que la sensació agrada tant”. L’Anna és aficionada al vodka i amb dues copes perd la vergonya i se sent més oberta, però confessa entre dents “si em passo de la ratlla em tomba!”

Marc Rius (28 anys) treballa en un bar de nit a Platja d’Aro i ell en canvi creu que els efectes de l’alcohol són que “accentua els trets característics de les persones”. Alhora reconeix que realment la gent beu molt alcohol i que aquest fet s’accentua, tal i com deiem, en els joves. “Ho veig cada nit, he hagut de socórrer moltes vegades a nois que s’havien passat amb les copes”.
Tothom beu, no cal negar-ho, però cal veure a partir de quin punt és perjudicial.

Visió mèdica
Tots els metges estan cansats de repetir que el consum excessiu d’alcohol comporta lesions greus en l’organisme. Segons el doctor Vicente Zanón, cirurgià de la Vall d’Hebron, l’alcohol comporta dos tipus de problemas: orgànics i de dependència.
Hi ha persones a qui afecta més o menys l’alcohol però totes, tard o d’hora, n’acaben patint les conseqüències. “L’alcohol produeix desinhibició i això agrada a la gent, però és fals perquè no són ells mateixos”. Aquesta sensació de seguretat porta que els hi agradi i vulguin repetir. Aquesta és la gent que, poc a poc i sense adonar-se’n, es converteixen en alcohòlics. Consumir begudes alcohòliques esporàdicament no comporta riscos, però al fer-ho de manera continuada es pot crear dependència.La malaltia més frequent és la esteatosi hepàtica (fetges malalts) podent-se convertir amb el temps en cirrosis hepàtica. La majoria de casos de cirrosis a Espanya són per culpa de l’alcohol. En alguns d’ells es poden desenvolupar neuropaties i greus trastorns. L’alcohol crea alhora importants dependències i desequilibris psiquiàtrics. La gent que les pateix necessita alcohol i aquest consum continuat és el que provoca lesions hepàtiques. La pancreatitis és alhora un desencadenant però no tant freqüent com les cirrosis.

“L’alcohol produeix desinhibició i això agrada a la gent”

El problema del consum excessiu d’alcohol en joves és real. “ A l’hospital ens arriben cada cap de setmana diversos joves amb intoxicacions etíl·liques. Són pacients joves amb un excés d’alcohol que poden arribar al coma”. En aquests casos no hi ha malaltia hepàtica però sí una greu intoxicació, per això cal hidratar-los amb vitamina B sobretot
Amb tot, és fàcil d’entendre que cada cop hi hagi més joves d’entre 20 i 27 anys que segueixin tractaments de deshabituació de l’alcohol.
Aquestes i moltes altres són les raons per les quals cal prendre consciència de la problemàtica que comporta l’alcohol. Per això és necessari que personalitats com Jordi Portabella donin exemple a la societat.

Batacazo de ICV
Imma Mayol lamenta la perdida de 40.000 votos y un concejal en Barcelona

La coalición verde no consiguió los resultados esperados en las elecciones del domingo. La pérdida de cerca de 40.000 votos y de un regidor en Barcelona ha hecho replantearse las cosas a sus dirigentes.
Imma Mayol, su candidata para la alcaldía, hacía resumen de los malos resultados la noche del domingo. Esta vez solo han obtenido cuatro concejales a diferencia de los cinco que obtuvieron en 2003. Pero lo que remarcó Mayol fue la alta abstención, calificándola de “dramática”. Joan Saura, presidente del partido, achacó de los malos resultados a la abstención, pero, pese a las malas noticias, se alegraba por los 60 nuevos concejales conseguidos por toda Cataluña.

Los peores resultados los obtuvieron en la provincia de LLeida, donde CiU arrasó con 898 concejales a diferencia de los 11 obtenidos por ICV.
La única lectura positiva que sacó el partido de todo esto es que la población ha vuelto a votar por un gobierno de izquierdas, aceptando volver a llevar a cabo el tripartito con los socialistas y los republicanos como hasta ahora.

JAZZ VERD A SANT CUGAT

Iniciativa per Catalunya-Verds celebra una festa de campanya amb jazz

L’alcaldable d’aquest municipi, Xavier Boix, i molts dels membres del seu partit han celebrat aquest cap de setmana una trobada amb motiu de la campanya electoral per les eleccions municipals de maig.

Es va organitzar un concert de jazz a la plaça Barcelona la nit del dissabte. La gent allà reunida eren gairebé tots militants del partit i es coneixien entre ells.

El candidat a l’alcaldia va fer unes breus declaracions a la premsa local i de seguida va donar pas a l’actuació musical. En elles va senyalar que “ICV és l’únic partit que es diferencia de la dreta”. Sota una pancarta amb el lema “TU pots marcar la diferència” els músics van tocar fins ben tocades les dotze.
La gent que es va reunir a la plaça va poder gaudir del menjar, del beure i del ball tot conversant entre ells. La major part de les converses tractaven sobre política, i algunes en concret, eren crítiques a l’actual alcalde del poble Lluís Recoder.
Segons Xavier Boix “La nostra ciutat porta 20 anys governada per la dreta més passada de moda i hem d’apostar per un govern d’esquerres que renovi la ciutat”.

Tot i que al principi de la nit no semblava que la festa tingués gaire èxit, al final la plaça es va omplir. La gent ballava i gaudia d’una nit de primavera sota l’esfera verda d’Iniciativa per Catalunya-Verds.

CANDIDATS A LES ELECCIONS MUNICIPALS 2007

Imma Mayol Beltran
per una Barcelona més sostenible

Té 49 anys, i és nascuda a Palma de Mallorca. És llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i membre del Col•legi oficial de Psicòlegs de Catalunya. Des de 1992 fins al 1999 va ser diputada del Parlament de Catalunya. L’any 1999 va encapçalar per primera vegada la candidatura d’ICV a l’Ajuntament de Barcelona.
Actualment és Tercera Tinenta d’Alcalde i Presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient i presideix també l’Agència d’Energia de Barcelona.
Presideix el grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, al capdavant del qual repeteix enguany com a candidata a l’Alcaldia.





Alberto Fernández Díaz
a favor del bilingüisme en tot l’àmbit català

Va néixer a Barcelona el 12 de desembre de 1961. Va cursar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona. És casat i té tres fills. Està afiliat al Partit Ppopular des de 1980. Es va presentar a les eleccions municipals de Barcelona de 2003 i s’hi torna a presentar aquest 2007.

Xavier Trias
pel canvi a Catalunya

Xavier Trias va néixer a Barcelona, en concret a la Rambla de Catalunya amb Consell de Cent, el 5 d'agost de 1946. Està casat amb la Puri Arraut, té quatre fills, el Xavier, l’Àlex, el Roman i la Maria, i actualment ja té tres nets. L’any 1970 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i va especialitzar-se en pediatria, tot iniciant la seva professió de metge pediatra a l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron. Més endavant comença la seva carrera política, primer com a Director General de l'Institut Català de la Salut (ICS), posteriorment, i fins el 1996, com a Conseller de Sanitat, i, a partir d’aquell any convertint-se en un dels homes de més confiança del President Pujol quan va assumir la responsabilitat de Conseller de la Presidència i Portaveu del Govern. L’any 2000 es converteix en President i Portaveu del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats. Des del 2003 és regidor a l’Ajuntament de Barcelona i president del Grup Municipal de CiU, i la seva gran ambició és convertir-se en el nou Alcalde de la capital catalana.

Jordi Portabella
treballa per tots nosaltres

Jordi Portabella (Barcelona 1961) és Segon Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona des de les passades eleccions municipals del 25 de maig de 2003. L'any 1999 ja va ser elegit candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona lloc en el qual va accedir com a tercer tinent d'alcalde. És llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) i Màster en Enginyeria Ambiental per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat Consultor Ambiental i professor de Medi Ambient a la Universitat Internacional de Catalunya. La seva trajectòria política la inicià de molt jove. Fou membre de la Crida a la Solidaritat. Va formar part de la Comissió Gestora del Centenari de les Bases de Manresa i del Comitè redactor del manifest “Les noves bases de Manresa”. També ha estat vice-president de la Plataforma pro seleccions esportives catalanes.

Jordi Hereu
Castell de Montjuïc i molt més

Va néixer el 14 de juny de 1965. Té 41 anys, és casat i té dos fills. Des de fa 8 mesos és alcalde de Barcelona. Es va llicenciar en Administració i Direcció d'Empreses per l'Escola Superior d'Administració d'Empreses (ESADE), on també va realitzar un màster en aquesta especialitat. Durant molts anys ha treballat en el sector privat i també en el públic. Fa deu anys que treballa a l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1997 va assumir el primer càrrec de responsabilitat al Consistori, quan el van nomenar gerent del Districte de les Corts. Dos anys més tard, el 1999,va ser escollit Regidor pel Districte de les Corts, on vaig treballar fins al final del mandat l'any 2003. El 2003 va ser nomenat regidor del districte de Sant Andreu i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat. Fins a començaments del 2006, em va responsabilitzar del districte i del treball d'una regidoria de la qual han sorgit moltes iniciatives. I des del setembre de 2006, és l'alcalde de Barcelona.

ENTREVISTA A DAVID FERNÁNDEZ,
MEMBRE DEL MOVIMENT OKUPA
“per transformar el món cal transformar primer la vida quotidiana...”

David Fernàndez és l’autor del llibre Cròniques del 6 de l’editorial. Aquest relat tracta sobre el desallotjament del Cinema Princesa el 26 d’octubre de 1996 i els posteriors fets relacionats. L’autor participa del moviment okupa des de fa molts anys tot i que no l’exerceix. Va assistir a la Facultat Blanquerna per parlar d’aquests i molts altres aspectos relacionats amb el moviment okupa.


-Creus que la gent que aprofita l’excusa okupa per passar-s’ho bé embruta les intencions del moviment okupa real?
-No, són coses molt diferents. Però aquests casos sempre hi han estat. Cal diferenciar entre el moviment sociopolític dels okupas i la desobediència. Cal tenir clara l’ètica dels grups okupas. Inclús alguna vegada s’ha fet fora a algú per no cumplir-ho.

- A Holanda l’administració dóna suport al moviment okupa i hi ha una llei que estableix que si una casa està deshabitada durant un any és legal ocupar-la. Relacionant-ho amb les declaracion d’Imma Mayol, creus que es podria aplicar a Catalunya?
-Jo crec que és una utopia per la classe política que tenim. L’estructura de l’Ajuntament de Barcelona s’ha convertit en un monstre per nosaltres i es molt complicat relacionar-se amb ell. A més ara, Jordi Hereu ha declarat la guerra a la okupació, amb la intenció de canviar el codi civil català per poder desallotjar els okupas amb 48 hores. Això és la pena de mort pel nostre moviment.


-A Sabadell l’ajuntament va intentar negociar amb cases okupades el seu traspàs a canvi de locals. Que n’opines?
-Jo crec que no ha avançat això. A Terrassa també hi va haver intents i tampoc va funcionar.
-Però quan hi va haver el desallotjament de Can Ricard l’Ajuntament també va prometre buscar un espai alternatiu per oferir a la gent d’allà...
-Això són focs d’artifici. Queda molt bé com a discurs i més en el moment adequat. L’únic espai per fer circ a Barcelona era Can Ricard i amb això el que van aconseguir va ser una altre disputa. El discurs queda molt bé però sempre hi ha una doble màniga en tot...

-El moviment okupa diu que vol canviar el món per fer-ne un de millor, però que té a veure això amb ocupar cases abandonades?
-Volem denunciar l’especulació que està vivint aquest país de forma masiva. Per transformar el món cal transformar primer la vida quotidiana i nosaltres volem que tothom se n’adoni del que està passant. No hi ha dret que hi hagi cases sense fer-se servir a tot Barcelona.

-Què entén el moviment okupa per propietat privada?
-Nosaltres no volem que hi hagi propietat privada, som partidaris de que tot és de tothom. Només okupem cases que estan abandonades i que no es fan servir.
-Però aquestes cases sempre són d’algú... siguin d’algun particular o de l’ajuntament...
-Si no la fan servir és perque no la volen per res i nosaltres estem en contra de que hi hagi cases sense fer-se servir. Si ningú l’utilitza tenim dret a viure-hi nosaltres.

Entrevista a Anna Mir Acebron, membre d'ICV
"El nostre lema a Barcelona és ben clar: D'ESQUERRES I ECOLOGISTA PER SISTEMA"

Anna Mir Acebron és el número 23 de la candidatura d’Iniciativa per Catalunya-Verds per a les eleccions municipals del 27 de maig. Té 26 anys i és llicenciada en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a tècnica d’anàlisi i avaluació del Programa per la Qualitat Educativa de la Universitat Pompeu Fabra i coordina el grup de Joves d’Esquerra Verda d’Horta Guinardó. Alhora, és consellera del grup municipal ICV-EUiA al districte d’Horta Guinardó.


- Quants anys fa que està implicada en la política?
-Uns tres anys

- Per què ICV i no un altre partit?
-Per les idees. Sempre he considerat prioritari el tema social, la lluita contra l’exclusió social i la defensa dels més febles. La posició d’ICV és, al meu entendre la que dona més prioritat a les polítiques socials d’esquerres. I també, com no, per les qüestions ecològiques que ara, de sobte sembla s’estan posant de moda però ja fa anys que des de ICV s’hi treballa.
També és cert que a vaig tenir ocasió d’assistir a les classes d’en Ricard Gomà a la UAB, regidor d’ICV a Barcelona. El tracte personal amb en Ricard també em va fer tenir curiositat per veure com eren aquests d’ICV.
Moltes vegades són les persones les que indirectament et fan decidir a tenir una major implicació. Sempre reconforta veure que hi ha gent amb qui comparteixes conviccions, valors, il·lusions... i quan te’n adones estàs compartint projectes de futur, idees polítiques, temps, vida i quasi tot...

- Què us diferencia dels altres partits?
-Les idees ens diferencien, tenim un perfil propi però, penso que la clau està sobre tot en les maneres de fer. Sovint se’ns ha titllat de somiatruites però el temps ens comença a donar la raó en molts temes, hem demostrat tenir un projecte viable, tenim capacitat d’assumir els reptes polítics amb responsabilitat i hem demostrat un estil proper que parla per si mateix. Quan s’han assumit responsabilitats de govern, i a nivell municipal fa molts anys que hi som molt presents, els fets, la tasca duta a terme, parla per si sola i és la millor carta de presentació.
Som un partit proper, que creu i aposta realment per la participació i que fomenta la implicació de la ciutadania i el teixit associatiu en les polítiques de govern. A Horta-Guinardó ho hem fet descentralitzant les Audiències públiques per fer-les més accessibles, impulsant diversos processos participatius; per definir el PAD (Pla d’Actuació de districte), per fer el pla d’equipaments, per elaborar els pressupostos, etc.

- Creu que el canvi climàtic té solució?
-No sóc una experta en canvi climàtic però l’Informe 100% renovables, de la gent de Greenpeace, diu que si. Ara, si tècnicament és possible posar fre al canvi climàtic i fer una aposta per la sostenibilitat, el que falta és que hi hagi la voluntat política de fer-ho, que políticament sigui possible. I això passa per uns resultats espectaculars d’ICV a les eleccions municipals, autonòmiques i generals.
Lluitar contra el canvi climàtic demana un canvi importantíssim en els sistemes productius, el model econòmic, la gestió dels recursos...el canvi necessari és tant important que només serà possible si els partits ecologistes de debò tenen prou pes polític per impulsar-lo. Sinó, seran paraules i res més, es faran quatre polítiques de maquillatge però continuarem abocats al desastre ambiental.

- Creu viable la circulació a 30km/h en zones determinades de la ciutat, o creus que pot acabar sent un "caos"?
-Penso que no sols és viable sinó que és del tot necessari. La proposta de les zones trenta vol retornar els carrers als vianants, que som majoria. La voluntat és aconseguir uns carrers més agradables, on s’hi pugui passejar amb certa tranquil·litat i anar amb bicicleta sense necessitat d’un carril bici segregat.
No s’ha de generar cap caos perquè les vies de connexió principal de la ciutat no queden incloses en els plans de pacificació del trànsit.

-Creu que les passades declaracions de la Imma Mayol sobre l'acceptació del moviment okupa us faran guanyar vots, o per contra, us en faran perdre?
-Ni guanyar ni perdre. Les declaracions de l’Imma no són res de nou, des de ICV sempre hem recolzat certes formes d’ocupació, com és la masoveria urbana. Sempre hi haurà algú que vulgui interpretar les paraules de forma maliciosa i tergiversar discursos. Per aquests, el nostre lema a Barcelona és ben clar: “D’ESQUERRES i ECOLOGISTES PER SISTEMA”.

-Què s'ha de fer per solucionar el tema de la prostitució?
-Abandonar els paternalismes i reconèixer clarament que la prostitució no sempre és forçada, algunes persones l’exerceixen de forma voluntària, i per tant no hi ha una recepta única per a totes les formes de prostitució. Cal actuar de manera molt contundent en els casos de prostitució forçada, de proxenetisme i de maltractament a les persones, amb una legislació molt dura per als qui vulneren els drets humans d’aquestes persones obligades a prostituir-se. Però al mateix temps, cal reconèixer els drets d’aquelles persones que voluntàriament decideixen exercir la prostitució com a forma de vida.
Obviar aquesta realitat, la de la prostitució consentida i voluntària, sols perjudica a les persones que l’exerceixen. Les fa invisibles i les deixa sense drets, sense cap tipus de garantia social (prestacions de la seguretat social, pensions, etc.)
En primer lloc el que s’hauria de fer és escoltar els col·lectius de “treballadores del sexe” i respondre a les seves demandes de ser considerades com a treballadores.

“Pedralbes sí que és un gueto, no Ciutat Vella”
Imma Mayol defensa a la Facultat Blanquerna barris on hi visqui tot tipus de gent

Imma Mayol va declarar ahir a la Facultat Blanquerna que Ciutat Vella no és un gueto tal i com la gent vol fer creure, en canvi Pedralbes sí que ho és. “Allà dalt només es concentra la gent rica i no es relacionen amb la resta de la ciutat” va dir. Mayol explicà que al districte de Ciutat Vella es barreja tot tipus de gent però que hi cal regular l’habitatge. “S’està fent fora a la gent que hi viu de tota la vida per fer pisos d’alt standing.
Aquest és un dels tres reptes que té ICV de cara al futur. Mayol vol proposar polítiques d’habitatge i reservar un 20% del sòl urbà per a pisos de protecció oficial.
Un altre dels reptes és la redistribució del territori. Segons explica l’alcaldable, cal repartir el turisme per totes les zones, no només a Ciutat Vella, per tal d’ajudar a millorar altres barris. Construint museus a Sant Andreu o la zona Franca, s’ajudaria a cridar l’atenció del turisme i d’aquesta manera ajudar a la modernització d’aquestes zones.
Per últim, Imma Mayol va declarar que cal ampliar les polítiques socials. Entre altres prioritats, destaca la voluntat d’ICV d’apujar les pensions de la gent gran gairebé el doble. La candidata a l’ajuntament es va emocionar quan parlava d’una dona gran que coneixia i que no podia viure de manera digne degut a la minsa pensió que rebia.
D’aquests i molts altres temes va parlar Imma Mayol ahir al cicle de conferències “Una mirada sobre Ciutat Vella” que ofereix la Facultat de Comunicació Blanquerna aquests dies. En un acte presentat pel professor de la casa Jaume Risquete, la candidata a alcalde de Barcelona va voler mostrar la seva faceta més humana i mostrar-se propera als joves estudiants que hi havia allà presents.